dimarts, 19 d’abril del 2016

Activitat a Sagunt

ACTIVITAT A SAGUNT

El dia 14 d´abril del 2016 la classe de batxiller artístic va fer una eixida a Sagunt, concretament al teatre. Feren l´obra de Edipo rey, un dels clàsic més importants de la història. Em va a impactar desde el primer moment fins al final degut al fet de que no assoles tenien un diàleg, sino música, dança, vestuaris molt apropiats, el ambient, etc. 

Èdip, rei de Tebes, es dirigeix ​​a una multitud encapçalada per un sacerdot, que s'ha congregat davant el rei per demanar un remei a la pesta que assola la ciutat de Tebes. Per conèixer les causes d'aquesta desgràcia, el propi Èdip ha manat al seu cunyat Creont a consultar l'oracle de Delfos. La resposta d'aquest és que la pesta es deu al fet que no s'ha venjat la mort de Laios, el rei anterior: la seva sang vessada amenaça amb donar mort a tots els habitants de la ciutat fins que l'assassí sigui executat o exiliat.

Va ser un dia que feia molt bo de temps però al teatre es concentrava molta calor, eixa és l´única pega que puc possar.

Crítica del teatre en anglés

CRÍTICA DEL TEATRE EN ANGLÉS

El dia 18 d´abril del 2016 van fer una actuació al saló d´actes. Aquesta obra va ser d´una altra manera que mai havia experimentat, ja, que va ser represenetada en dos idiomes totalment diferents; en valencià i anglés, degut al fet que tenim com a invitats al institut alumnes d´altres països.

Aquesta representació va tindre coses que m´agradaren, com: el contingut, la confidencia, etc. Els dos actors que actuaven el van fer molt bé, clar que per al meu gust es va fer aborrida. No no em atreia, sempre estaven parlant del mateix i quan feien qualsevol cosa volvien a fer el que feien al principi.
Per altra banda, estava molt bé preparada, no tan sols pels actors, sino per el equip en conjunt; llums, so, decorats...
També tenia una funció didàctica i la veia molt apropiada per a la ocasió.

L´obra es deia "extream lenguage learning", tractava d´un xic (Xavi) que no tenia feina i necessitava aprendre anglés per a poder treballar. Era un dels molts espanyols que tenen un cas extrem per a poder aprendre anglés, aleshores va vore la publicitat d´aquesta academia. Ell anà i va coneixer al seu professor, amb el qual va aprendre anglés fent el que li agradava, cantar i tocar la guitarra. Dins d´esta trama resulta que el professor té unes deudes amb una mafia en la qual deu diners.

dimarts, 29 de març del 2016

Obra Diaris d´adolescencia


L'últim dia de col·legi abans de la vacances de Pasqua vam fer una sortida extraescolar al teatre Inestable , al centre de València. En aquesta obra havien 2 protagonista ; Mariajose i Maribel. Ens van transmetre un missatge des d'uns personatges amb els quals ens relacionàvem. Eren adolescents, les quals mariajose i Maribel eren dos adolescents que ens explicaven la seva vida a través dels seus diaris. Les seves experiències més íntimes i els seus pensaments més profunds. El que ens volien tranmitir a partir de l'obra és que escriure poesia és molt important, perquè nosaltres ara estem en l'edat on tot és poesia, tot es viu més intens... Com conclusió, l'obra no em va agradar gaire, si és cert que m'identificava amb algunes coses, però no m'arribo a captivar, tot i que van actuar molt bé.

dimarts, 22 de març del 2016

Teatre: Don Abili al olimp

Hui, dimarts, 22 de març de 2016, al nostre institut a vingut a visitar-nos Don Abili. Un home bastant major que ens a ensenyat de forma didàctica les diferents formes d´actuar en l´escenari, el teatre de Shakespeare (Romeo i Julieta) i a fer un treball en equip.

El primer que ens demanava va ser escriure al full el nom de Shakespeare, el qual va ser un autor dels més importats a l´historia del teatre (en aquest cas l´amor impossible).

En segon lloc, ens va narrar l´obra de Romeo i Julieta fent-nos a tots participes imitant les seues accions. Va elegir a gent d´entre el públic per a eixir al escenari i actuar com si foren els mateixos personatges. Uns eren dels Capulets, altres els Monstescos i per altra banda el poble.
Ens va tindre cautivats en tot moment i es va fer molt amena i divertida, gens agotadora.

Finalment, Don Abili va despedir-se amb un dels ejercicis del principi de l´obra, tancar ulls i contar hasta deu. Una vegada arribarem al deu, hauriem d´obrir els ulls i a la pissarra havia escrit "ADIOS" i Don Abili va desapareixer de la sala.

dilluns, 21 de març del 2016

Antologia de Salvador Espriu

QUÍ VA SER SALVADOR ESPRIU?


Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985). És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que es dóna a conèixer com a narrador, la seva incursió tardana en la poesia no és cap obstacle per aconseguir un ràpid reconeixement, no només dins les lletres catalanes sinó dins la literatura universal. També té un paper important en la recuperació del teatre català. 


Publica les novel·les El doctor Rip (1931) i Laia (1932), els llibres de narracions,Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935) i Letízia i altres proses (1937), obres que l'acrediten com el narrador més original després del Noucentisme. La seva obra poètica compta amb els reculls Cementiri de Sinera(1946), Les hores i Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954), Final del laberint(1955), Les cançons d'Ariadna (1949), La pell de brau (1960), Llibre de Sinera (1963) i Setmana Santa (1971). Tot sovint revisa la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat. Traduït a nombroses llengües, el seu nom ha estat inclòs sovint en les propostes per al Premi Nobel de literatura. És distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972) i amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1974) i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1982). És nomenat Doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Per la seva actitud cívica, l'any 1982 rebutja la Creu d'Alfons X el Savi. 

Va ser un dels socis fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Les hores


 
 
ORACIÓ EN LA TEVA MORT
Quan roures enyorosos
de verds marins comencen
crepusculars missatges,
volent-te foc, demano
nova claror, que siguis,
davant altars on cremen
ardents silencis d'ales,
encès cristall, més flama,
llum de cançó senzilla.
 
 
PERQUÈ UN DIA TORNI LA CANÇÓ A SINERA
El meu somni lent
de la gran pau blanca
sota el cel clement.
Passo pels camins
encalmats que porten
la claror dels cims.
És un temps parat
a les vinyes altes,
per damunt del mar.
He parat el temps
i records que estimo
guardo de l'hivern.
Però tu riuràs,
car veus com es tanquen
llavis catalans.
I es baden al sol
boques de captaires,
plagues de leprós.
Ningú no ha comprès
el que jo volia
que de mi es salvés.
Mai no ha entès ningú
per què sempre parlo
del meu món perdut.
Les paraules són
forques d'on a trossos
penjo la raó.
Branden a ple vent
cordes que no poden
suportar més pes.
El càntic és lluny,
i la greu campana
toca pels difunts.
Ha cessat el ball
de l'altiva monja
i de l'embriac.
La dansa també
del pelut dimoni
amb la reina Esther.
Ja no volta l'ós.
He llegit el llibre
del Predicador.
Deso a poc a poc
dintre de la capsa
tots els meus ninots.
Ara he de callar,
que no tinc prou força
contra tant de mal.
D'un mal tan antic
aquesta veu feble
no et sabrà guarir.
En un estany buit,
manen el silenci
i la solitud.
Sols queden uns noms:
arbre, casa, terra,
gleva, dona, solc.
Només fràgils mots
de la meva llengua,
arrel i llavor.
La mar, el vell pi,
pressentida barca.
La por de morir.
 
 
PERQUÈ L'ENTONIS AMB COMPASSIU AMOR
Que no sigui, però, la cançó de l'odi,
nascuda de la injusta i llarga humiliació.
Ara em despengen uns dits piadosos
de les forques senyorials de la paraula,
i cau a poc a poc la clara pluja
en aquesta terra nostra de pobres sembrats.
Oblido dolçament les ones i les hores,
i la por de morir m'esdevé una tranquil.la
mirada de caminant molt cansat a la porta
de l'hostal silenciós i càlid de la nit.
Enllà quedava la remor de les amples aigües,
em criden al repòs del profund desert,
el meu maligne nombre se salva en la unitat.

Antología poética


Una antologia és un recull d'obres notables per algun motiu en particular, d'algú o alguna cosa específic ( literàries , cinematogràfiques , musicals, etc. ).
En el context literari, una antologia contindria una selecció de textos d'un autor. És comú en poesia ( antologia poètica) encara que també pot donar-se en altres gèneres, com faules, assajos o contes. L'antologia pot ser de naturalesa temàtica, literària o bé personal i arbitraria. Cada fragment ha de contenir:
Títol de l'obra i la part seleccionada. Nom de l'autor al final del fragment.
La paraula fragment a l'inici del text seleccionat.

EXEMPLE


He dormido


He dormido en el andén del metro,
—por miedo al despellejo de metralla—,
he dormido en el borde de la playa
y en el borde del borde del tintero.

He dormido descalza y sin sombrero
sin muñeca ni sábana de arriba
me he dormido sentada en una silla
—y amanecí en el suelo—.

Y la noche después de los desahucios
y los días después del aguacero,
dormía entre estropajos y asperones
en la tienda del tío chatarrero.

Crecí, me puse larga regordeta,
me desvelé, pero seguí durmiendo,
llegué a mocita dicen que a poeta,
y terminé durmiéndole al sereno.

Y a pesar de estos golpes de fortuna
ya veréis por qué tengo buen talante;
he dormido a las penas una a una,
y he dormido en el pecho de mi amante.

Gloria Fuertes

Nana a la nena de la pena


Nana nena
(duerme pena).
Nana nena,
yo te acaricio
la melena.
Nana nena,
mañana serás
más buena.
Nana nena,
te acunan los hippies
del Sena.
Nana nena.
No dormiremos
la Nochebuena.
Ahora sí,
duerme nena
duerme pena
nana nena…
(¡La que se duerme soy yo!)

Gloria Fuertes

Silencio de nieve


Ante postura amorosa,
ante paciencia rebelde,
silencio de nieve.
Ante mi entrega diurna,
ante mi herida reciente,
silencio de nieve.

Cuando grito la injusticia,
silencio de nieve.
Cuando grito que te quiero,
nadie me entiende.

Llamo al amor por su nombre
llamo a la puerta de enfrente;
no me importa que me queme,
llamo a tu llama,
silencio de nieve.

Gloria Fuertes

dimarts, 8 de març del 2016

Aforismes

Un aforisme és una sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica. Es considera un gènere literari i pot aparèixer dins una composició major o com a recull de frases i sentències cèlebres. L'aforisme, tot i presentar-se com una veritat absoluta, parteix de la subjectivitat del seu autor i així es diferencia de lleis científiques o similars, enunciades d'un mode semblant.
Els primers aforismes parteixen d'Hipòcrates i s'han conreat al llarg de tota la història de la literatura. Són especialment abundants durant el període hel·lenístic, al Renaixement i a la Il·lustració.

AFORISMES DE JOAN FUSTER
La vida, el pas del temps i la memòria
– Creu-me, jove: no et faces cas! A la teua edat, un es passa la vida fent-se trampa a si mateix.
– Bon dia, lector amic, futur cadàver, futur no-res! Sit tibi terra levis! (Que la terra et sigui lleugera: inscripció habitual en les tombes de l’antiga Roma).
– La majoria d’edat arriba quan el fill comença a sentir compassió del pare. Diguen les lleis el que vulguen.
– Les persones felices no tenen memòria.
– Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil·la.
– No convé tenir massa memòria. La memòria, sovint és rancuniosa.
– Afanyeu-vos a estimar. Els amors tardans ja no són amors: són manies.

Amistat i alegria
– Res no uneix tant com una bestiesa compartida.
– Entre el bé i el mal, podríem aspirar a l’alegria.
– La joventut és una cosa de la qual cal usar i abusar: no som joves dues vegades.
– Endevinar els amics: aquest és el secret.

Valencianada 16


El nostre institut va participar en un projecte anomenat la Valencianada,que va consistir en anar per Valencia en grups i amb unes tarjetoles de llocs de Valencia i amb uns codis QR que son uns codis amb una geolocalitzacio que fen-le una foto amb el movil al codig i posant-lo en una aplicacio te indicava com anar al lloc que t'indicaven les tarjetoles.


Va ser una activitat molt divertida i vam coneixer a molta gent d'altres instituts i també vam aprendre on estan els llocs mes importants de Valencia i el que va sucedir en aquells lloc per a que foren importants.





Cultura indígena

L'estil de vida

El més important del seu estil de vida era que eren totalment liberal, per exemple no els importo en l'absolut en el que la societat podia dir d'ells ja que el seu afany era el de relacionar-se amb la natura, i per tant protegir-la. La icona hippie sol caracteritzar amb un home de pèl llarg i barba molt més llarga que el considerat "normal" per a l'època. Tots dos sexes tenien el costum de deixar-se els cabells llargs i d'imitar l'estil afroamericà.


La majoria de la societat de l'època, considerava aquests "pèls llargs" com una ofensa, o com a sinònim de brutícia, o cosa de dones.
El fet d'usar el cabell llarg, per a ambdós sexes i la seva forma particular de vestir, actuava com un senyal de pertinença i una mostra de la seva rebel·lia davant la societat.
Altres característiques associades a ells van ser:
- Robes de colors brillants i desteñidas.
- Camises llargues, poleras llargues, pantalons tipus "pota d'elefant".
- Símbols com la flor o dibuixos dels aborígens americans.
- Molts es confeccionaven la seva pròpia roba com a protesta davant la cultura consumista.
- Ús d'encens i recuperació dels valors naturals de les plantes.
- Es reunien a tocar o compondre música en festes a l'aire lliure en cases d'amics.
- Vivian en comunitats (nòmades).
- San Francisco, Califòrnia era la principal ciutat de trobada per als hippies.
- Tolerància cap a l'homosexualitat i la bisexualitat.
- Amor lliure: rebutjaven el matrimoni i creien en una conducta sexual contrària a les creences de l'Església o l'Estat.
 - Ús massiu de drogues: marihuana, haixix, al·lucinògens com l'LSD, peyote, etc.
_ Seva frases més conegudes van ser: fes l'amor i no la guerra; i pau i amor.
- Els seus principals i més característiques formes de vida van ser:

- El pacifisme, l'alliberament de la moral sexual, el contacte amb la natura, la recerca de formes diferents de vida comunitària i la recerca de noves experiències amb drogues com el LSD, peyote, etc ...




moviment hippie


El moviment hippie va néixer a finals dels anys 60 als Estats Units, estenent aviat a Europa i la resta del món. Va ser la resposta dels joves de l'època al consumisme que havia nascut després de la segona guerra mundial. L'economia mundial s'havia centrat en augmentar la productivitat, permetent a les persones accedir a comprar gran quantitat de coses. Això va fer que les rebel·lions socials disminuïssin i els joves de l'època volien manifestar el seu rebuig a aquestes postures còmodes.


D'altra banda la "família" va deixar de ser el nucli de la societat. Ja que es va produir l'anomenada "alliberament femení", que va consistir en que les dones ingressessin al món laboral i a prendre elles mateixes les decisions de les seves vides.




Microrelats

El microconte és una construcció literària narrativa diferent de la novel·la o el conte. És la denominació més usada per a un conjunt d'obres diverses la principal característica és la brevetat del seu contingut. El microrelat també és anomenat microconte, conte brevíssim o miniconte.

La Dama

La dama tan bella y dulce
tan fria y calida
tan hermosa y risueña
Ella es como una rosa
con pétalos rojos
que se identifican con su corazon
ese corazon que no esta roto
esta cubierto por un caparazon
La dama llena de amor
pero que lo oculta por temor.

En Vano

Ella pensó: “¿Valdrá la pena sacrificar mi existencia para salvar la vida de aquel niño?”
El tiempo de reacción fue en vano, no hubo tiempo para pensar, actuó.
El niño, en el hospital con un brazo roto por la caída, mientras que en la habitación de al lado se debatía, ya muerta, qué hacer con el cadáver. Unos pensaron: “¡¿Qué sucedió?!” Otros: “¡No puede ser posible!” Mientras lloraban, el cadáver medio descompuesto por el golpe del coche, por fin descansa en paz.


     

Conta contes

Un contacontes (traducció a l'espanyol del terme anglès storyteller), també anomenat comptador, contista o cuentero, és un narrador oral de contes i històries.

La cuentería és l'art oral d'explicar, o oralitat narradora artística, que consisteix a comunicar i expressar per mitjà de la paraula, la veu i el gest viu, contes i altres gèneres imaginaris que el cuentero inventa i / o reinventa en l'aquí i ara amb un públic considerat interlocutor, i que per ser comunicació no són literals respecte a la font.

No cal confondre-ho amb l'art de la conversa i les anècdotes personals, un altre art oral amb el qual s'entrellaça en la pràctica, ni amb l'art d'explicar històries reals que és l'antecedent de la crònica i de la història oral, ni tampoc cal confondre-ho amb el conte teatralitzat.


Jocs de gamificació

Gamificació és l'ocupació de mecàniques de joc en entorns i aplicacions no lúdiques amb la finalitat de potenciar la motivació , la concentració , l'esforç, la fidelització i altres valors positius comuns a tots els jocs. Es tracta d'una nova i poderosa estratègia per influir i motivar grups de persones




           

divendres, 4 de març del 2016

Bertolt Brecht

Eugen Berthold Friedrich Brecht va néixer el 10 de febrer de 1898 al si d'una família burgesa de Augsburg, ciutat de Baviera. El seu pare, catòlic, era un acomodat gerent d'una petita fàbrica de paper, i la seva mare, protestant, era filla d'un funcionari.

El jove Brecht era un rebel que jugava als escacs i tocava el llaüt. Se sentia atret pel diferent, l'extravagant, i s'entestava a viure al marge de les normes del seu temps, de la seva cautela i el seu sentit de disciplina.

A l'escola va destacar per la seva precocitat intel·lectual i va acabar el batxillerat especial, en veure involucrat en un escàndol. Inicialment influït per l'eufòria de la guerra, Brecht la va criticar amb l'assaig sobre el poeta Horaci.



FRASES A DESTACAR: