Aforismes

Un aforisme és una sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica. Es considera un gènere literari i pot aparèixer dins una composició major o com a recull de frases i sentències cèlebres. L'aforisme, tot i presentar-se com una veritat absoluta, parteix de la subjectivitat del seu autor i així es diferencia de lleis científiques o similars, enunciades d'un mode semblant.

Els primers aforismes parteixen d'Hipòcrates i s'han conreat al llarg de tota la història de la literatura. Són especialment abundants durant el període hel·lenístic, al Renaixement i a la Il·lustració.

AFORISMES DE JOAN FUSTER

La vida, el pas del temps i la memòria

– Creu-me, jove: no et faces cas! A la teua edat, un es passa la vida fent-se trampa a si mateix.

– Bon dia, lector amic, futur cadàver, futur no-res! Sit tibi terra levis! (Que la terra et sigui lleugera: inscripció habitual en les tombes de l’antiga Roma).

– La majoria d’edat arriba quan el fill comença a sentir compassió del pare. Diguen les lleis el que vulguen.

– Les persones felices no tenen memòria.

– Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil·la.

– No convé tenir massa memòria. La memòria, sovint és rancuniosa.

– Afanyeu-vos a estimar. Els amors tardans ja no són amors: són manies.

Amistat i alegria

– Res no uneix tant com una bestiesa compartida.

– Entre el bé i el mal, podríem aspirar a l’alegria.

– La joventut és una cosa de la qual cal usar i abusar: no som joves dues vegades.

– Endevinar els amics: aquest és el secret.