ACTIVITAT A SAGUNT
El dia 14 d´abril del 2016 la classe de batxiller artístic va fer una eixida a Sagunt, concretament al teatre. Feren l´obra de Edipo rey, un dels clàsic més importants de la història. Em va a impactar desde el primer moment fins al final degut al fet de que no assoles tenien un diàleg, sino música, dança, vestuaris molt apropiats, el ambient, etc.
Èdip, rei de Tebes, es dirigeix a una multitud encapçalada per un sacerdot, que s'ha congregat davant el rei per demanar un remei a la pesta que assola la ciutat de Tebes. Per conèixer les causes d'aquesta desgràcia, el propi Èdip ha manat al seu cunyat Creont a consultar l'oracle de Delfos. La resposta d'aquest és que la pesta es deu al fet que no s'ha venjat la mort de Laios, el rei anterior: la seva sang vessada amenaça amb donar mort a tots els habitants de la ciutat fins que l'assassí sigui executat o exiliat.
Va ser un dia que feia molt bo de temps però al teatre es concentrava molta calor, eixa és l´única pega que puc possar.
somriu per viure
dimarts, 19 d’abril del 2016
Crítica del teatre en anglés
CRÍTICA DEL TEATRE EN ANGLÉS
El dia 18 d´abril del 2016 van fer una actuació al saló d´actes. Aquesta obra va ser d´una altra manera que mai havia experimentat, ja, que va ser represenetada en dos idiomes totalment diferents; en valencià i anglés, degut al fet que tenim com a invitats al institut alumnes d´altres països.
Aquesta representació va tindre coses que m´agradaren, com: el contingut, la confidencia, etc. Els dos actors que actuaven el van fer molt bé, clar que per al meu gust es va fer aborrida. No no em atreia, sempre estaven parlant del mateix i quan feien qualsevol cosa volvien a fer el que feien al principi.
Per altra banda, estava molt bé preparada, no tan sols pels actors, sino per el equip en conjunt; llums, so, decorats...
També tenia una funció didàctica i la veia molt apropiada per a la ocasió.
L´obra es deia "extream lenguage learning", tractava d´un xic (Xavi) que no tenia feina i necessitava aprendre anglés per a poder treballar. Era un dels molts espanyols que tenen un cas extrem per a poder aprendre anglés, aleshores va vore la publicitat d´aquesta academia. Ell anà i va coneixer al seu professor, amb el qual va aprendre anglés fent el que li agradava, cantar i tocar la guitarra. Dins d´esta trama resulta que el professor té unes deudes amb una mafia en la qual deu diners.
El dia 18 d´abril del 2016 van fer una actuació al saló d´actes. Aquesta obra va ser d´una altra manera que mai havia experimentat, ja, que va ser represenetada en dos idiomes totalment diferents; en valencià i anglés, degut al fet que tenim com a invitats al institut alumnes d´altres països.
Aquesta representació va tindre coses que m´agradaren, com: el contingut, la confidencia, etc. Els dos actors que actuaven el van fer molt bé, clar que per al meu gust es va fer aborrida. No no em atreia, sempre estaven parlant del mateix i quan feien qualsevol cosa volvien a fer el que feien al principi.
Per altra banda, estava molt bé preparada, no tan sols pels actors, sino per el equip en conjunt; llums, so, decorats...
També tenia una funció didàctica i la veia molt apropiada per a la ocasió.
L´obra es deia "extream lenguage learning", tractava d´un xic (Xavi) que no tenia feina i necessitava aprendre anglés per a poder treballar. Era un dels molts espanyols que tenen un cas extrem per a poder aprendre anglés, aleshores va vore la publicitat d´aquesta academia. Ell anà i va coneixer al seu professor, amb el qual va aprendre anglés fent el que li agradava, cantar i tocar la guitarra. Dins d´esta trama resulta que el professor té unes deudes amb una mafia en la qual deu diners.
dimarts, 29 de març del 2016
Obra Diaris d´adolescencia
L'últim dia de col·legi abans de la vacances de Pasqua vam fer una sortida extraescolar al teatre Inestable , al centre de València. En aquesta obra havien 2 protagonista ; Mariajose i Maribel. Ens van transmetre un missatge des d'uns personatges amb els quals ens relacionàvem. Eren adolescents, les quals mariajose i Maribel eren dos adolescents que ens explicaven la seva vida a través dels seus diaris. Les seves experiències més íntimes i els seus pensaments més profunds. El que ens volien tranmitir a partir de l'obra és que escriure poesia és molt important, perquè nosaltres ara estem en l'edat on tot és poesia, tot es viu més intens... Com conclusió, l'obra no em va agradar gaire, si és cert que m'identificava amb algunes coses, però no m'arribo a captivar, tot i que van actuar molt bé.
dimarts, 22 de març del 2016
Teatre: Don Abili al olimp
Hui, dimarts, 22 de març de 2016, al nostre institut a vingut a visitar-nos Don Abili. Un home bastant major que ens a ensenyat de forma didàctica les diferents formes d´actuar en l´escenari, el teatre de Shakespeare (Romeo i Julieta) i a fer un treball en equip.
El primer que ens demanava va ser escriure al full el nom de Shakespeare, el qual va ser un autor dels més importats a l´historia del teatre (en aquest cas l´amor impossible).
En segon lloc, ens va narrar l´obra de Romeo i Julieta fent-nos a tots participes imitant les seues accions. Va elegir a gent d´entre el públic per a eixir al escenari i actuar com si foren els mateixos personatges. Uns eren dels Capulets, altres els Monstescos i per altra banda el poble.
Ens va tindre cautivats en tot moment i es va fer molt amena i divertida, gens agotadora.
Finalment, Don Abili va despedir-se amb un dels ejercicis del principi de l´obra, tancar ulls i contar hasta deu. Una vegada arribarem al deu, hauriem d´obrir els ulls i a la pissarra havia escrit "ADIOS" i Don Abili va desapareixer de la sala.
dilluns, 21 de març del 2016
Antologia de Salvador Espriu
QUÍ VA SER SALVADOR ESPRIU?
Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985). És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que es dóna a conèixer com a narrador, la seva incursió tardana en la poesia no és cap obstacle per aconseguir un ràpid reconeixement, no només dins les lletres catalanes sinó dins la literatura universal. També té un paper important en la recuperació del teatre català.
Publica les novel·les El doctor Rip (1931) i Laia (1932), els llibres de narracions,Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935) i Letízia i altres proses (1937), obres que l'acrediten com el narrador més original després del Noucentisme. La seva obra poètica compta amb els reculls Cementiri de Sinera(1946), Les hores i Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954), Final del laberint(1955), Les cançons d'Ariadna (1949), La pell de brau (1960), Llibre de Sinera (1963) i Setmana Santa (1971). Tot sovint revisa la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat. Traduït a nombroses llengües, el seu nom ha estat inclòs sovint en les propostes per al Premi Nobel de literatura. És distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972) i amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1974) i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1982). És nomenat Doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Per la seva actitud cívica, l'any 1982 rebutja la Creu d'Alfons X el Savi.
Va ser un dels socis fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Les hores
- ORACIÓ EN LA TEVA MORT
- Quan roures enyorosos
- de verds marins comencen
- crepusculars missatges,
- volent-te foc, demano
- nova claror, que siguis,
- davant altars on cremen
- ardents silencis d'ales,
- encès cristall, més flama,
- llum de cançó senzilla.
- PERQUÈ UN DIA TORNI LA CANÇÓ A SINERA
- El meu somni lent
- de la gran pau blanca
- sota el cel clement.
- Passo pels camins
- encalmats que porten
- la claror dels cims.
- És un temps parat
- a les vinyes altes,
- per damunt del mar.
- He parat el temps
- i records que estimo
- guardo de l'hivern.
- Però tu riuràs,
- car veus com es tanquen
- llavis catalans.
- I es baden al sol
- boques de captaires,
- plagues de leprós.
- Ningú no ha comprès
- el que jo volia
- que de mi es salvés.
- Mai no ha entès ningú
- per què sempre parlo
- del meu món perdut.
- Les paraules són
- forques d'on a trossos
- penjo la raó.
- Branden a ple vent
- cordes que no poden
- suportar més pes.
- El càntic és lluny,
- i la greu campana
- toca pels difunts.
- Ha cessat el ball
- de l'altiva monja
- i de l'embriac.
- La dansa també
- del pelut dimoni
- amb la reina Esther.
- Ja no volta l'ós.
- He llegit el llibre
- del Predicador.
- Deso a poc a poc
- dintre de la capsa
- tots els meus ninots.
- Ara he de callar,
- que no tinc prou força
- contra tant de mal.
- D'un mal tan antic
- aquesta veu feble
- no et sabrà guarir.
- En un estany buit,
- manen el silenci
- i la solitud.
- Sols queden uns noms:
- arbre, casa, terra,
- gleva, dona, solc.
- Només fràgils mots
- de la meva llengua,
- arrel i llavor.
- La mar, el vell pi,
- pressentida barca.
- La por de morir.
- PERQUÈ L'ENTONIS AMB COMPASSIU AMOR
- Que no sigui, però, la cançó de l'odi,
- nascuda de la injusta i llarga humiliació.
- Ara em despengen uns dits piadosos
- de les forques senyorials de la paraula,
- i cau a poc a poc la clara pluja
- en aquesta terra nostra de pobres sembrats.
- Oblido dolçament les ones i les hores,
- i la por de morir m'esdevé una tranquil.la
- mirada de caminant molt cansat a la porta
- de l'hostal silenciós i càlid de la nit.
- Enllà quedava la remor de les amples aigües,
- em criden al repòs del profund desert,
- el meu maligne nombre se salva en la unitat.
Antología poética
Una antologia és un recull d'obres notables per algun motiu en particular, d'algú o alguna cosa específic ( literàries , cinematogràfiques , musicals, etc. ).
En el context literari, una antologia contindria una selecció de textos d'un autor. És comú en poesia ( antologia poètica) encara que també pot donar-se en altres gèneres, com faules, assajos o contes. L'antologia pot ser de naturalesa temàtica, literària o bé personal i arbitraria. Cada fragment ha de contenir:
Títol de l'obra i la part seleccionada.
Nom de l'autor al final del fragment.
La paraula fragment a l'inici del text seleccionat.
EXEMPLE
He dormido
He dormido en el andén del metro,
—por miedo al despellejo de metralla—,
he dormido en el borde de la playa
y en el borde del borde del tintero.
He dormido descalza y sin sombrero
sin muñeca ni sábana de arriba
me he dormido sentada en una silla
—y amanecí en el suelo—.
Y la noche después de los desahucios
y los días después del aguacero,
dormía entre estropajos y asperones
en la tienda del tío chatarrero.
Crecí, me puse larga regordeta,
me desvelé, pero seguí durmiendo,
llegué a mocita dicen que a poeta,
y terminé durmiéndole al sereno.
Y a pesar de estos golpes de fortuna
ya veréis por qué tengo buen talante;
he dormido a las penas una a una,
y he dormido en el pecho de mi amante.
Gloria Fuertes
Nana a la nena de la pena
Nana nena
(duerme pena).
Nana nena,
yo te acaricio
la melena.
Nana nena,
mañana serás
más buena.
Nana nena,
te acunan los hippies
del Sena.
Nana nena.
No dormiremos
la Nochebuena.
Ahora sí,
duerme nena
duerme pena
nana nena…
(¡La que se duerme soy yo!)
Gloria Fuertes
Silencio de nieve
Ante postura amorosa,
ante paciencia rebelde,
silencio de nieve.
Ante mi entrega diurna,
ante mi herida reciente,
silencio de nieve.
Cuando grito la injusticia,
silencio de nieve.
Cuando grito que te quiero,
nadie me entiende.
Llamo al amor por su nombre
llamo a la puerta de enfrente;
no me importa que me queme,
llamo a tu llama,
silencio de nieve.
Gloria Fuertes
dimarts, 8 de març del 2016
Aforismes
Un aforisme és una sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica. Es considera un gènere literari i pot aparèixer dins una composició major o com a recull de frases i sentències cèlebres. L'aforisme, tot i presentar-se com una veritat absoluta, parteix de la subjectivitat del seu autor i així es diferencia de lleis científiques o similars, enunciades d'un mode semblant.
Els primers aforismes parteixen d'Hipòcrates i s'han conreat al llarg de tota la història de la literatura. Són especialment abundants durant el període hel·lenístic, al Renaixement i a la Il·lustració.
AFORISMES DE JOAN FUSTER
La vida, el pas del temps i la memòria
– Creu-me, jove: no et faces cas! A la teua edat, un es passa la vida fent-se trampa a si mateix.
– Bon dia, lector amic, futur cadàver, futur no-res! Sit tibi terra levis! (Que la terra et sigui lleugera: inscripció habitual en les tombes de l’antiga Roma).
– La majoria d’edat arriba quan el fill comença a sentir compassió del pare. Diguen les lleis el que vulguen.
– Les persones felices no tenen memòria.
– Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil·la.
– No convé tenir massa memòria. La memòria, sovint és rancuniosa.
– Afanyeu-vos a estimar. Els amors tardans ja no són amors: són manies.
Amistat i alegria
– Res no uneix tant com una bestiesa compartida.
– Entre el bé i el mal, podríem aspirar a l’alegria.
– La joventut és una cosa de la qual cal usar i abusar: no som joves dues vegades.
– Endevinar els amics: aquest és el secret.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)